Encara que popularment el clown continua lligat al circ, podem dir
que fa temps que l’ha abandonat. En el seu viatge ha oblidat tota referència folklòrica al seu passat: s’ha tret el maquillatge, els pantalons balders, les sabates deformes... Fins i tot ha deixat també el seu nas vermell i així ens trobem davant d’un rostre nu, sense artificis, sense clixés ni idees preconcebudes, menys reconeixible potser, però, més proper a l’home d’aquest temps i disposat a emprendre nous viatges.
Aprendre a desaprendre
La recerca de l’estat és un dels pilars en què es basa el treball que proposo. El pallasso, tal com l’entenc, és aquell que no sap fer res i d’això en fa un art. Fa espectacle sense que hi hagi espectacle. L’important per el clown no es fer, sinó estar amb els altres, amb els que miren. Llavors, ha de dominar molt bé l’art mostrar-se.
Arribat aquest moment, es fa necessari, imprescindible –diria- aprendre a desaprendre. L’eina que proposo per assolir aquest objectiu és la imbecil·litat. L’actor està preparat per ésser ràpid, intel·ligent, segur, per estar corporalment ben col·locat..., en definitiva, en sap massa, ho fa massa bé. Ara doncs, ha d’aprendre a rebaixar d’una manera natural el coeficient d’intel·ligència per convertir-se en un petit imbècil i gaudir del joc que això li donarà. La suma de les diferents descobertes ens ha d’apropar a la construcció del personatge.
Per què la imbecil·litat?
M’interessa que el personatge es recolzi en la imbecil·litat, perquè el seu desconeixement el fa lliure. La falta d’intel·ligència el fa inútil per a l’estratègia i també per a l’engany, i això el converteix en un personatge pur, innocent i rabiosament contemporani. És, al meu entendre, dels pocs personatges que pot aportar un discurs nou i profund sobre les coses.
ELS CURSOS.
Són oberts a tothom, l’únic requisit que es demana és tenir més de 18 anys. Van adreçat a tots els que vulguin jugar i intentar descobrir el clown que suposadament ens acompanya. Es proposa una recerca individual cap a la descoberta d’aquest clown, utilitzant la imbecil·litat i eljoc com a eines per acostar-nos-hi. Intento oferir un espai de joc perquè cadascú pugui cercar i descobrir allò que ja té. L’objectiu dels cursos és assolir un “estat”.
Estructura del curs
El primer dia de curs s’inicia amb una explicació teòrica sobre el treball a desenvolupar i les regles que han de regir el joc. Hi ha una primera part on el treball és principalment a través del joc físic -el que jo anomeno: “l’envàs”- els protagonistes són el cos, el moviment i el ritme.
En la segona part es treballa sobre el joc i el clown, sempre a partir de cadascú. Per a aquesta segona part utilitzem una proposta de vestuari i un nas de pallasso. La proposta de treball és simple: conèixer les regles del joc i exercitar per poder dominar l’art de mostrar-se, amb l’objectiu final d’assolir un “estat”.
Temari:
1. Presentació, regles i estil de joc.
2. El motor físic. La tensió, el conflicte corporal.
3. El grup, el cor, les famílies.
4. El joc: a la recerca d’un estat.
5. La contenció: el silenci, el buit, el fracàs com a motors.
6. La complicitat, el plaer de mostrar-se.
VOLUNTAT D'ESCOLA.
La proposta de cursos té voluntat d’escola, deixa la possibilitat a l’alumne de continuar el seu treball de recerca. Es treballa en grup però es proposa que l’alumne prengui consciència que es tracte d’un treball individual. Aquesta proposta d’escola no esta estructurada dins un temps determinat, ni separada en diferents nivells o mòduls d’aprenentatge. La proposta es més simple, l’escola acompanya a l’alumne en la seva recerca, encara que la gestió d’aquesta es responsabilitat exclusiva de l’alumne. Son ells els que decideixen continuar o no, en quin moment volen seguir i fins a on volen arribar. La proposta es simple: sempre s’imparteix el mateix curs, sempre es el mateix joc, només canvien els alumnes, enriquint-se en cada nova troballa fins a trobar l’estat que l’acosta cap al personatge.
Destinats als alumnes que han fet varis cursos d’imbecil·litat i han assolit l’estat i s’acosten cap al personatge. L’objectiu dels tallers es fer créixer el personatge i situar-lo dins un procés de creació. Els tallers finalitzen amb la presentació pública d’aquest treball.
LA CREACIÓ:
Es el darrer element que s'ha incorporat al projecte (2015), i tanca el recorregut de l'escola. Es proposa a aquells alumnes que han participat en una recerca activa amb els cursos i tallers, i han assolit l'objectiu principal: la creació d'un personatge / un estat en el que desenvolupar un univers, la possibilitat de formar part en una producció de la Companyia Estat Particular. La companyia es la branca creativa del projecte. La companyia Estat Particular crea, produeix i distribueix els seus propis espectacles.
